La tècnica d’urushi, desenvolupada al Japó a partir del s. XVI, està considerada com una de les arts més perfectes, minoritàries i exquisides que han sortit de les mans de l’home.

L’element bàsic de l’urushi és una resina vegetal que s’extreu de l’arbre rhus verniciflua. Aquesta resina és refinada i manipulada per obtenir-ne diferents tipus i qualitats.

La realització d’una laca urushi implica un llarg procés de treball que requereix el domini de la tècnica. L’urushi es pot aplicar sobre gairebé qualsevol tipus de suport: metall, fusta, cartró, cuiro, paper, bambú,…Una vegada dissenyat el suport de la base, així com la forma (gerro, plat, quadre,etc.) i la decoració, són necessàries tres fases en un llarg procés de capes superposades: preparació, decoració i acabat.

Les capes de preparació de l’urushi , diferents segons el tipus de suport, el fan indeformable, li donen rigidesa, resistència i aporten el suficient gruix de resina necessari per rebre la decoració.

L’urushi admet molts tipus de decoracions que responen a diferents tècniques –se’n coneixen més de cent– , cada una de les quals comporta un tipus diferent d’aplicació i de textura. Les nombroses varietats depenen de la imaginació del lacador i poden donar resultats sorprenents. En una peça es poden combinar vàries tècniques.

Els colors s’obtenen barrejant la resina amb pigments vegetals i minerals.

Les textures, aplicant materials que desapareixen en el procés.

Les incrustacions, amb aplicació de materials com l’ivori, os, metalls, nacre, or i plata, closca d’ou i altres, amb diferents formes i gruixos .

Els volums, amb capes que conformen el gruix que, posteriorment, es buida segons el disseny o en capes que conformen el mateix disseny.

Les dispersions s’obtenen esparcint pols, de més o menys gradient, de materials com l’or, la plata, altres metalls i/o laca seca .

Per les capes d’acabat s’utilitza la resina més pura, que s’aplica amb munyeca Els polits han de ser sumament acurats.

Totes les capes d’Urushi que s’estenen han de ser assecades i polides.

L’assecat de la resina es fa en ambients d’humitat, per la cual cosa s’utilitzen uns armaris de fusta porosa i transpirable (furos) que mantenen la humitat adequada. El temps d’assecat dependrà de la tècnica però no serà mai inferior a 24 hores.

Per els polits, s’utilitzen diferents elements segons el tipus de capa a polir i la tècnica que s’ha utilitzat: paper de vidre d’aigua (de gra petit), carbó vegetal, pedres de polir de diferent grau d’abrasió, pols d’argila o de banya de cèrvol calcinada, sempre vehiculats amb aigua o amb oli .

El procés complet del lacat d’una peça pot suposar un mínim de 15 a 20 capes diferents amb els corresponents assecats i polits.

La lluentor que caracteritza les peces d’Urushi depèn del nombre de capes que s’han donat, és a dir, del gruix de resina que tingui. També hi influeix que els polits siguin més o menys acurats, la perfecció de les capes finals i l’enduriment del conjunt.

La capacitat de captar la llum, la sensació d’untuositat, suavitat, profunditat i dolcesa donen a les peces de laca Urushi aquesta dimensió i qualitat que definiríem com orgànica i que les fa tan especials.

TALLER D’URUSHI

Mª Rosa Andrés

Mª Angeles Gutiérrez

Teresa Sardà

Montserrat Solà